A contracorrent
Buscava el sud per les carreteres del teu cor.
Allà, destrucció i supervivència s’agafaven de la mà
quan em vas venir a buscar
invocant els àngels negres
que cremaven oratoris
al centre mateix de la ciutat del diable,
al bar amb ambientador barat,
on feies discreta màgia blanca
al teu pastís de maria de bruixa consumada.
Si volia el diamant del teu ull
tu em deies que no
i jo et seguia,
renunciava a la deriva,
em perdia en tu.
Dins la teva badia,
nedava de nit,
nedava a contracorrent,
nedava, fatigat, a contracorrent.
Eufòric o depressiu
davallava lleuger per sessions nocturnes
amb dones que s’assemblaven a tu,
amb dones que recollien el que jo no sóc.
Acosta la daga destra de la passió
a les venes de l’amor juvenil que em regales,
la sang que regalima en aquesta nit on ja no et toco
i digue'm si té sentit aquesta volta
que m’allunya i dispersa,
la duna de temps que no em deixa veure’t
mentre nedo dins la teva badia,
de nit i de dia,
nedant a contracorrent,
nedant, per força, a contracorrent.
Els bocinets que recullo per intentar aixecar-me
em repeteixen que el caràcter de l’home és el seu destí,
el trànsit transparent del mar tranquil
des d’on ja no intento ni un suau vers d’amor,
nedant a la a la badia del que creia que eres.
Nedava dins el cristal·lí de la teva mirada,
nedava de nit,
nedava de dia,
nedava a contracorrent,
nedava, per força, a contracorrent.
Autor(es): David Castillo, Enric Hernàez