17 de juny de 1707


17 de juny de 1707:
hui no voràs els estels
al cel de Xàtiva.
Tot un mes han estat,
francesos assetjant.
Tot un mes han estat,
castellans assetjant.
Quan per fi han entrat,
la ira els ha cegat.
Quan per fi han entrat,
la ira els ha cegat.
D'Asfeld ha ordenat:
Cremar la ciutat!
D'Asfeld ha ordenat:
Cremar la ciutat!
Són ordres de dalt:
un càstig exemplar!
Són ordres de dalt,
mai ens anem a oblidar!
Les dones han de fugir,
en entrar els soldats.
Pólvora i fum
tot ho envoltaran.
Xiquets plorant,
homes ensangrentats.
Tot ho saquejaran
i al poble expulsaran.

I durant tot aquest temps,
al costat de l'anglès,
durant aquest temps,
dones, vells i xiquets,
sempre, has vist, lluitant…
als maulets!

Als llauradors que lluiten,
els diuen maulets.
Als llauradors que lluiten
els diuen maulets.
Açò esclau vol dir
i així es burlen d'ells,
açò esclau vol dir
i aixina es burlen d'ells.

Però més val ser maulet
i lluitar per la terra
i la llibertat…
que botifler!

I als partidaris borbònics
els diuen "beauté fleur",
perquè són molt fins,
de galta colrada,
de tant de fartar,
dels que estan treballant.

Gran columna de fum
s'ha alçat cap al cel.
Ara valencians
veuen que pot passar:
Per defensar la llibertat,
el paradís d'Ibn Hassan
ara ens l'han cremat!
El cap i casal
de les germanies
ara està acabat!

Felip Vé esborrarà
amb nova ciutat.
"San Felipe" es dirà,
per fer-se ell més gran.
Este és el progrés
que a València ha arribat,
de Xàtiva ha quedat,
sols, el socarrat!!!

Amb la proclama de Cadis,
100 anys després,
Diputat Villanueva
ha fet el de seny:
capital de província
la Xàtiva Maulet!
Però Ferran VIIé
ha derogat la llei!

La Xàtiva maulet
no pot ser capital
És un poble que està
ple de gent del camp!
Aquesta ciutat
no la vol governant.
Ara li diran "Jàtiva"
per deshonrar el valencià.

17 de juny de 2.007:
hui no voràs les terres
per que vas a lluitar.
Hui no voreu les terres
per que vau lluitar.

Per enriquir alguns,
tot s'ho han carregat!
Per enriquir alguns,
tot s'ho han carregat!
Del Canyols a Bellús
"golfistes" i "adossats"
han aparegut
i s'han acabat,
s'han acabat,
el que tant va costar…
Entre el francès i l'abús
Progrés ens ha dut
Progrés ens ha dut
Progrés ens ha dut
Progrés ens ha dut
i de la terra al final…
no han deixat un tramús.


Autor(es): Rafel Carril