1992
Ara conte una història
que ningú pot negar.
Són fets populars
perquè no són de ningú.
Corria l'any setanta
a la ciutat comtal
hi havia insurrectes
que tot volien canviar.
Jugaven a la vida
com si tingués fi
miraven les coses
sense por ni temor.
Entre ells hi havia un jove
poeta d'afició
amic de Puig Antich
i del cavall també.
Passaren els anys
la sort canvia per ells
per uns garrote vil
altres demòcrates dels bons.
Es trencaren els dics
de la contenció
Barcelona esclata
1992
visca l'especulació.
Estiu de fosca nit
aparegué sense alè
a les Rambles de Catalunya
Malvido era el seu nom.
Quan el troben els guàrdies
li miren el carnet
es queden tot flipats
Maragall té de cognom.
Tenen por a l'escàndol
i criden al germà.
Aquest els diu cridant
"feu-lo fora d'immediat!"
El Jutge de guàrdia,
Estivill "el corrupt",
el torna a les Rambles.
Ja és noticia per a tots.
L'il·lustre alcalde
enòleg d'afició
maleïa en silenci
el bon dia que el van parir.
Així passa la nit
el cos mort d'un amic
Rambles amunt i rambles avall
per al riure de tothom.
Així quedà tancada
una acció, una intenció,
ja no queda ningú
excepte alguns que jo sé…