Agion Oros
de la sang que us regalima al coll,
tant d'amor, que et meu cor no s'esgota
d'estimar-vos per damunt de tot.
Us el fan vessar, en cada gota,
els punyals de l'odi i el rancor,
per això som aquí, ai, Senyora,
per guardar-vos, per dar-vos conhort.
En molts de carrers d'aquesta Europa,
en moltes ciutats d'arreu del món,
us fereix nomės, ai, qui us ignora,
qui no us ha pogut mai veure enlloc...
Ni en els desolats ulls de les mares
que han perdut el fill talment com vós,
i, serenes, s'alcen, s'agermanen,
-i amoroses, se us assemblen molt.