A la vora del foc
El vent s’emporta el somni d’un nen adormit,
les estrelles ballen en el cel enterbolit.
És tard, és fosc, les hores passen
mentre deixem volar la nostra imaginació.
És a la vora del foc,
on el temps porta els vells records.
És a la vora del foc,
on la por calla i el temor ja dorm.
És aquella cançó,
farcida d’esperança i oblidant el rencor.
És aquell moment,
quan sóc feliç de ser qui sóc envoltat de la il∙lusió.
Entre les notes d’un piano m’he despertat,
amb mil i un pensaments rodant pel meu cap.
Amb l’alegria i la felicitat,
veient que el nostre somni es va fent realitat.
Tanca els ulls, buida els pensaments,
cuina la vida amb els millors ingredients,
fes sempre cas als teus ideals;
és l’única manera de poder tirar endavant.
És a la vora del foc,
on el temps porta els vells records.
És a la vora del foc,
on la por calla i el temor ja dorm.
És aquella cançó,
farcida d’esperança i oblidant el rencor.
És aquell moment,
quan sóc feliç de ser qui sóc envoltat de la il∙lusió.
I passa a passa anirem creixent,
deixarem enrere, tots aquells moments.
I a poc a poc anirem cosint amb fil i agulla el nostre destí.
I aquest present serà el passat de la nostra amistat.
I els records volaran al vent; serem l’espurna d’aquest moment...
És a la vora del foc,
on el temps porta els vells records.
És a la vora del foc,
on la por calla i el temor ja dorm.
És aquella cançó,
farcida d’esperança i oblidant el rencor.
És aquell moment,
quan sóc feliç de ser qui sóc envoltat de la il∙lusió.
(Encén la flama, revifa el foc!)
És a la vora del foc x8
És a la vora del foc,
on el temps porta els vells records.
És a la vora del foc,
on la por calla i el temor ja dorm.
És aquella cançó,
farcida d’esperança i oblidant el rencor
És aquell moment,
quan sóc feliç de ser qui sóc envoltat de la il∙lusió.