Allò que no ets
obrint el pas a cops de glop,
tu sí que saps que véns i vas,
dóna'm finals per començar,
intens plaer de gent i mel,
desfet el gel surt el fred.
No cal ser allò que no ets,
l'home o el nen un cop més.
És el que toca ser
per als dos i més.
La veu del plor segueix plorant,
lligat de mans, tanquem el llaç,
un petó perdut i adéu,
molts adéus nascuts per tu,
cuides la fe de no creure res,
cuides la fe de no entendre res.
Autor(es): Carles Cuxart