Alzira
Va ser cau d’aristòcrates, poetes, retors. Ells volien a Alzira com també la vull jo,
Seguint el seu batec, del seu buc ser part vital.
El Xúquer li recorda de cada tant en tant que els seus braços, que ho foren, algun dia ho seran.
Força incommensurable d’energia brutal. El Xúquer va ser sempre el seu millor ciutadà.
L’oblit és mal company. Respectar ens costa tant.
El meu poble ha estat governat per intrusos que mai l’han estimat.
Mira el cel cridant. És la mare que es queixa del seu fill maltractat.
Qui el bressolarà... demà?
La pressió de la Terra motlurà en el passat les muntanyes que, ara, a mi m’agrada xafar.
És ací el sentiment on es torna real, on el Sol fa daurades les ones del mar
que em fan imaginar que Istanbul està al costat
El freix i la pebrella poden estimular els racons primitius que atresora el teu cor.
Unes fulles de murta fan l’olor més local. Infinita la vida que desborda l’espai
obert que jo conec. Aigua, pedra, mar i cel.
El meu poble ha estat governat per intrusos que mai l’han estimat.
Mira el cel cridant. És la mare que es queixa del seu fill maltractat.
Qui el bressolarà... demà?
Autor(es): Josep Pérez