Amiga Helena
i la lluna emmiralla l'horitzó
els déus reposen entre el xiprer
i el cant de les tavernes
omple els carrers
amb l'enyor d'aquells anys adolescents
que deixaren morir
qualsevol hivern
Quan els teus cabells
el so del vent segueixi
cada pas de dansa tremolant
els teus ulls verds
amb els estels de nit
pinten les albes
Lluny de tu i de mi
no ens queda més
que l'estol d'unes aus
acaronant el mar
o el cant del sirtaki
en el repòs d'una tarda
de cada tarda de Grècia
quan les aigües et besen
Helena
Si la meva nau no torna a port,
jo mariner del teu record
prop de les illes ancoraré
i guardaré sempre aquell primer bes
amagat entre els fulls del sentiment
així com el poema en un llibre vell
Autor(es): Pere Vilaregut Montmany