Cant de la natura


Déus de somnis i d'oblits
sabreu els seu neguit
i vetllareu per ella
Cels de blaus pressentiments
deturarem els vents
per una guspira encesa.
Que volgués prendre-li foc
el seu cos estimat
de boscos i muntanyes
del recés i viaranys
que menen fins els llacs
de les seves aigües calmes

Ella ajaguda al meu costat
vestida amb primaveres
sovint em secreteja mots d'amant
a cau d'orella
carícies d'herba tendra
Remors de fulles seques
a l'hivern és pols de neu
i a l'estiu una sirena


Autor(es): Pere Vilaregut Montmany