Angelita
Angelita va eixir al carrer i no li quedava futur
I empentada per la sang caigueren, aquell dia, molts vells murs.
I va repartir el vent, i va repartir el temps...
En paraules ajornades i tancades dins la seua ment.
Angelita va eixir a la vida cada dia com ningú
I la veritat brollava per la seua boca i pels seus ulls
fins va convocar un déu, que està quiet en una creu
Quan les solucions penjaven de les balconades d'atzucacs ben breus.
Angelita em va adreçar mirades travessant-me, veient-me nu
Esdevinguda en pirata assaltant vaixells hi porta llum
i la vida era un vitrall, i la vida era un mirall
que ens tornava el regal dels dies que restaven per un viatge llarg.
Angelita torna viatjant en somnis i guarda els nostres secrets profunds
I se'n va i arriba i s'amaga i torna quan de records ens trobem perduts
Dolça mà umbilical acarona el seu cos clar
Ara gàbia incomprensible de nostàlgies tendres i d'amors llunyans.
Autor(es): Tomàs de los Santos