Ansietat
I al despertar,cor batergant,victima més de l'ansietat.
avui la violencia es muda i als camins dibuixada la soletat
on la mort hi és al teu voltant.
Crist en la foscor d'aquesta ciutat on les paraules es perden entre les muntanyes,
Vine amb nosaltres,lluitarem fins que caiguen!
Avuí ansietat toca a la meva porta en aquest instant sense raó,
avuí enfrontat al paper escric,els meus deliris deguts a l'alcohol.
Sense raons,tremolant per pensar que em sent solitari com el vent,
sóc etern aprenent del temps, d'antiga memòria d'aquells moments...
Mira,jo patisc amb les nit d'ansietat,
ací la cosa no va de rebentats,
si no de gent que segueix lluitant.
no ens agrada presumir,
sols partim del que ens han fet sofrir
llagrimes et faran caure,
no patisques,no podran amb nosaltres.
Sols somniem amb preciosos paisatges,
i com no,sempre estarem recolçant
el que un dia ens varen robar,
jo ja patia amb les nits d'ansietat?
aixi es que avui sols busque llibertat.
Foc a les mans,
pedres i por al meu cap
llagrimes de foc i sang a les nits de tempesta
no m'abandones mai,i em deixes sol,en aquest combat.
Dibuixe cares tristes pintades per la soletat,
llàgrimes,somriures i plors,no caurem en aquest combat,serem valents fins al final.
Sense raons,tremolant per pensar que em sent solitari com el vent,
sóc etern aprenent del temps, d'antiga memòria d'aquells moments...
Mira qui la ballarà,
mira qui la ballarà,
riute,sona,para,
nova miseria hi haurà!
Intente fugir amb la imaginació
pero el cos no em deixa.
Ansietat per la nit,ansietat pel dia,
ja no em queda mes remei
que viure el dia a dia,sense pressa...
Foc a les mans,
pedres i por al meu cap
llagrimes de foc i sang a les nits de tempesta
no m'abandones mai,i em deixes sol,en aquest combat.