Apasionadament
M'has fet tan de cops la mateixa pregunta,
que em cansa i no pense i no i ha res pitjor...
Però tu et diverteixes, jo entenc per que jugues...,
Però em negue a exposar-me a ser el teu bufo.
Però, qui t´ha donat el dret a subjugar?
Qui em podria dir que en tu puc confiar?
Sóc el que vull ser! Que voldries de mi?
A on vols arribar? Voldries fer-me caure!
Sóc el que vull ser, em parles ara a mi,
no pense callar, no pense cedir !
De xiqueta vaig ser una xica normal, no gens rara...
Del que pense mos pares podrien haver-se preocupat...
Però tot i això, ells, a mi, m´ensenyaren
a lluitar per mi i els meus, i a fer-me respectar .
Però, qui t´ha donat el dret a subjugar?
Qui em podria dir que en tu puc confiar?
Sóc el que vull ser! Que voldries de mi?
A on vols arribar? Voldries fer-me caure!
Sóc el que vull ser, em parles ara a mi,
no pense callar, no pense cedir !
-en un món com aquest
que canvia , i canvia...
La lliçó que aprenia no interessa a ningú
no caldria girar l'esquena , ni la cara ...,
Però caldria mirars-e a un mateix i pensar ...
Però, qui t´ha donat el dret a subjugar?
Qui em podria dir que en tu puc confiar?
Sóc el que vull ser!