A poc a poc
No tinguis por del que ens espera,
acostat i donem la mà.
El cap ben cot, i els ulls mig closos,
un lleu sospir i a somniar.
Despertaràs aquí, als meus braços,
i em miraràs molt poc a poc.
I sentiràs, endormiscada,
cremar els meus llavis amb el meu foc.
I l'endemà, al caure el vespre,
passejarem sota els estels.
Jo ja sóc teu, d'ara i de sempre;
tu seràs meva a poc a poc.
Autor(es): Màrius