Caminaves
Caminava;
caminava entre el Carrer 19
i l'Avinguda de Dalt,
i tu corries, sorties qui sap d'on;
semblava que estaves fugint
de les bombolles d'aquest món.
Uh, en vaig sortir ahir, en vaig sortir ahir:
Pols i fang et van envoltant, pensaments color gris,
color roig als teus ulls, gira i gira tot.
I així no es pot veure, així no es pot veure,
així no es poden veure els colors que hi han dins teu,
dins teu.
Pols i fang et van envoltat, pensaments color gris,
color roig als teus ulls, gira i gira tot.
Així no es pot veure, així no es pot veure,
així tu no pots veure els colors que hi han dins teu,
dins teu.
Caminàvem;
caminàvem pel mateix indret,
feia bo i gens de fred;
quan ens miràvem la foscor es feia llum.
Murs escarpats varem pujar
i de nou tot començà.
Uh, en vam sortir ahir, en vam sortir ahir:
Pols i fang et van envoltat, pensaments color gris,
color roig als teus ulls, gira i gira tot.
I així no es pot veure, així no es pot veure,
així no es poden veure els colors que hi han dins teu,
dins teu.
Autor(es): Lluís Brunat