Ariadna
que no sóc sentimental
i no canto dolceses
del llaç matrimonial.
Acarono, en resposta,
el seu brut occipital,
tot lliurant-me a designis
d'un furor elemental.
Passegem per la fira
d'una vila amb catedral,
de bracet, lívids, lànguids,
lassos de sentir un timbal.
"Prou que ho sé, no m'estimes!",
diu l'aguda veu nasal.
I pensar que per ella
he fet sempre l'animal,
que treballo tothora
per portar-hi bon jornal!
No puc més, prenc, de sobte,
una decisió fatal:
a la nit, quan s'adormi,
fugiré, via naval,
i no crec que em retrobi
ni al Jutjament Final.
Un dia hubo una fiesta
aquí en la prisión
la orquestra de los presos
empezó a tocar
tocaron rock and roll
y todo se animó
todo el Espriu empezó a bailar el rock
todo el mundo a bailar,
todo el mundo en la prisión
empezaron a bailar el rock.
Ariadna!!!!
Autor(es): Salvador Espriu/ Oriol Pons,Oriol Pons