Arrogància
Omple aquesta copa i seu al meu costat
Moment lúcid i brillant per ficar-me a explicar
No et faré dubtar com quan explico a Baudrillard
Parlant de seducció a una aula d’universitat
Quina metàfora s’apropa més a un descobriment
Que sortir a passejar quan tu perds el coneixement
Fa bon dia, surt el sol, per trobar el raonament
Dels poetes i els seus atreviments.
Sentir que ha de ser fàcil
I tu sempre complicat
No ets tu, és avui, dec ser jo que en mi no havia confiat
Creure’m el millor que t’ha passat
Omple una altra copa que tornem a començar
Creia que d’això ja en sabíem i com sempre ho intentem explicar
No et faré dubtar com quan explico a Baudrillard
Fent “cool memories” a la universitat
Saber-se complicat malgrat l’aparença normal
Sóc pitjor que un enemic jutjant la meva moral
Tot interrogant ressonant de forma orquestral
Paraules d’amor que sonen de forma banal
M’evadeixo acompanyat d’una orquestra de verbena
Com la peli que ens agrada i que ningú esmena
Seu, acomoda’t tot pagat no passis pena
On no importa anar carregats de feblesa
Sentir que això que sona ja ens ha acompanyat
Mira si es fàcil el moment dramàtic fent-se complicat
Cançons que sonen diferents escoltades al teu costat
Tantes coses que ens ho havien constatat.
Sentir que ha de ser fàcil
I tu sempre complicat
No ets tu, és avui, dec ser jo que en mi no havia confiat
Creure’m el millor que t’ha passat
Última copa i tornem a començar
Eterna repetició dels mateixos temes constants
No et faré dubtar que l’Amy s’ha suïcidat
I això no ho han explicat a cap universitat.
Sentir que ha de ser fàcil
I tu sempre complicat
No ets tu, és avui, dec ser jo que en mi no havia confiat
Creure’m el millor que t’ha passat