Balada de les monges de Sant Daniel
i de caixmir el mantell;
i de fina pedreria,
li hem brodat, Verge Maria,
els set planetes del cel.
A la bandola, hi té la lluna,
en el cosset, el sol ixent,
al serracaps, Capricorn,
i a les mitenes, Venus i Mart
a qua creixent.
Nostre Senyor, quines manetes!
Nostre Senyor, quin coll tan blanc!
Com d'un colom, la pitrereta, com d'un
anyell, la tèbia carn.
Com de mató, mare abadessa,
i de mel, Verge, sembla eix infant.
Autor(es): Josep Tarrés,Josep Tero