Baralla
Encara veig una foscor
En la seva mirada
Els seus ulls porten foc
Que la pluja apaga ara
Era tard
Però encara veig foscor
Aquesta nit
Sé que sorgirà el dolor
Sé que avui
el sol no sortirà
perquè ahir
amb la lluna es va enfadar.
I ara veig
Que tot és una metàfora
Del que hi ha ara amb tots aquí
Autor(es): Mercè Subirachs