Benvinguts al cul del riu
que la solitud ens dóna la mesura de les coses
Una dona feliç, segura de si mateixa,
se’n riu del gran hipnotitzador,
nosaltres tenim la clau de volta, diu,
ens han criat per a això.
Benvinguts al cul del riu,
on fot fred a l’hivern i calor a l’estiu.
Benvinguts al cul del riu,
sigui hivern, sigui estiu.
El Senyor de les Taronges diu:
— Amaniu amb utopia una mica de misèria
i tindreu una religió. —
I el final de la nit esdevé l’aparador
d’aquells que no se’n surten de dia.
I el principi del final és descobrir
que allò que tant anhelaves no arribarà mai.
Benvinguts al cul del riu,
on fot fred a l’hivern i calor a l’estiu.
Benvinguts al cul del riu,
sigui hivern, sigui estiu.
Percalmar(el)lament
pugem en aquest cap de marge
fabulós, fastuós, rutilant.
Autor(es): Roger Mas