Bisons, Duquessa
espero que el que amaga dins no hagi canviat.
Intento escriure't pàgines en blanc,
una llança vibra i fereix l'engany.
Només és bonic tot el que t'estimes.
Trobes lleig allò
que no pots hipnotitzar.
Tres estacions he trigat a entendre
que és quan m'agenollo
que podem veure-hi clar.
Igual que els visons
que sento plorar
dins el teu cor
duquessa.
Ens trobem pel carrer com dos coneguts llunyans,
els dos fem gestos altius i passem de llarg,
per evitar parlar del temps fem crisàlides,
un tren blanc ens duu a camps siberians.
Autor(es): Pere Vilanova