Boira
El desembre gelat estén les seves ales, deixes de ser com abans,
Escrius els meus somnis, batecs sobre els boscos, et rodegen les meves mans,
El llençol de la lluna s'esquinça i plouen fletxes amb càlides veus solars
Sóc aquí, lluny de mi, recollint silencis que mai s'esdevindran,
Des de la fi dels meus versos fins allà on comences renéixer,
I et pren la dansa del vent
I s'ha anat cremant la llum,
Orfes som tu i jo, orfes som tu i jo.
Autor(es): Pere Vilanova