Bordejant
perquè el vent infli ses veles.
Ses veles blanques, enlluernadores,
s'inflen a la fi i alegre corre el veler
damunt la mar,
damunt la mar,
la mar blava. Però,
sa brisa, avui,
és contraria en el seu rumb
i ha de bordejar
Se'l veu un temps, una bona estona
bordejar cap a fora
per acostar-se, llavors,
altra vegada a la costa.
Molt sovint,
molt sovint,
succeeix això també als humans
quan es pensen haver arribat
estan encara molt lluny
d'obtenir
el que pensen
i han de bordejar
bordejant
Al mar veig un veler esforçant-se en va
perquè el vent infli ses veles.
Ses veles blanques, enlluernadores,
s'inflen a la fi i alegre corre el veler.
Sa brisa avui
és contraria en el seu rumb.
Succeeix això també als humans;
quan es pensen haver arribat
estan encara molt lluny
d'obtenir
el que pensen
i han de bordejar
bordejant
i han de bordejar
Autor(es): Max Sunyer