Cafè
Des de la terrassa
veig passar la gent rient.
S'acosta la il·lusió
vestida amb negres.
Té un mirar on sento
el sever clima polar.
I aviat s'omple de gent.
M'hi trobo sol seient amb deu
i un pensament
m'ofega en molt poc temps;
massa poc temps.
Somric quan em veu
amagant les cendres
que hauria d'haver escampat.
Buscaré un racó
per allunyar-me
del soroll i del mareig.
Si sé estar sol,
si puc arribar al vespre,
arriscaré la meva sort
bevent un glop d'eternitat.
Camino assenyalant,
camino fent-vos mal,
camino oblidant,
camino buscant l'eternitat.
Autor(es): Oriol Canals,Sanpedro