Caminant
que mira que l’he vist estranya,
caminant.
Guarda i és sempre pura, caminant.
I a cada passa que deix,
tara ra ra tararajan.
Caminant,
que mira que sempre et trobo,
caminant.
Prohibida és la mirada, caminant.
I a cada porta que veig amago en tu
el nostre passat.
Que mira, que s’aparten al teu passar.
(x3)
Estranya, covard de tu.
Caminant,
que mira que l’he vist estranya,
caminant.
Guarda i és sempre pura, caminant.
I a cada passa que deix,
tara ra ra tararajan.
El cel respira i el seu neguit,
ai què passarà quan ella surti de nit.
El cel respira i el seu neguit,
ell ja tremola quan la veu venir. (x2)
Que mira, que s’aparten al teu passar.
(x3)
Estranya, covard de tu.
Ai com se’n va, busca el que no tindrà,
no vol res, ai deixa’t d’històries
i el no sé qui ets.
Tornaràs i es que, vida meva,
això no es pot aguantar.
Tu cauràs i jo pel carrer
amb el cap ben alt.
Caminant,
que mira que sempre et trobo,
caminant.
Prohibida és la mirada, caminant.
I a cada porta que veig amago en
tu el nostre passat.
Caminant,
mira que tornes a casa,
caminant.
Guarda i es sempre pura, caminant.
I a cada passa que deix
tara ra ra tararajan. (x2)
Que mira, que s’aparten al teu passar.
(x3)
Estranya, covard de tu.
Autor(es): Maria Cambray