Camins vestits pel vent
fent el salt al buit,
cau el cor que crida,
el peu guanya el camí,
i el vent segueix bufant,
el cel es fa petit,
canta la cançó que crida
el vers d'un temps escrit.
Ja no sé on és...
Camins vestits pel vent,
la creu d'un déu perdut,
la llum que pinta els colors,
la mà que es menja el puny,
la mirada perfecta
que ensenya el cor com és,
torna el vers que mira
allò que no veu ningú.