Camins fets
Va tornant el fred,
algunes parets mostren,
(com a) última hora del dia el poble es queda amb la pell
Camins fets
per cargols que s’enfilen
A part dels qui la treballen
i els qui s’han fet a morir en ella i l’esperen,
aquí ja no hi queda ningú més que excepcions
Camins fets
per cargols que s’enfilen
Calla!
Un corpreniment que m’esberla callant,
doncs jo he sortit de tu i mai a la inversa, mai a la inversa.
I ara que dius que saps... que tu també marxes
Camins fets
per cargols que s’enfilen
i també s’acomiaden de tu
Camins fets
Camins per fer
Que no som pas cargols
Ni les baves
Ni cap esquelet
Brutal i silent
Camins fets,
que s’enfilen,
per cargols que no són nostres.
Del temps que ens disposa
que no és nostre
sinó que som d’ell...
(som som d’ell)
Camins fets
Autor(es): ManelMan/1889 (Mon a la Cova)