Cançó de dona i home
Pel quadre d'ones de mar duu la dona als cabells replegats retallets
d'innocència amb gafeta color d'ocell.
Va i ve pel vespre en un vaixell de nou i peixos
que fan curumbeles
i estrelles i rojos corals que neden fent quadrats.
Els conta que va cercant l'estimat que escoltà als seus somnis dient-li:
"Amor meu, vine soleta on no estic" i la doneta anà.
I tots li diuen que torne a port "ve tempesta cruenta"
i ella navega i canta "i què si muic!".
Home
Libèl·lules van passant junt a aquell jove estrany
que parlava amb els núvols.
Ell els contà que partí fa ja temps de ben lluny
perquè en la soledat una aueta escoltà que li deia:
"Ha acabat el temps d'aquesta espera tan llarga".
I tots li diuen que torne corrents,
que ve hivern i la neu ho farà tot blanc;
només mira els teus cabells, el teu rostre al mirall
i les robes que dus dels camins que has anat.
Però ell camina i canta amb veu 'namorada:
"Què importa si muic, si mort ja ho estava!".
I recollí la darrera flor d'aquell camí
i a les robes l'alçà per dur-la a l'estimada
Autor(es): Mara Aranda