Cançó del desert
totes les flors tenen espina.
Conec un lloc en la teua esquena,
mitat oceà , mitat arena,
on la sal cura tota pena.
En el desert de nit tancada
la llum d’un far m’arrossegava
fins una cala en les teues cames,
mitat divines, mitat humanes.
En l’abisme d’una lluna plena,
on la sal cura tota pena.
“No me vols gens”,
dius amb un somriure,
perquè saps que sé
com t’agrada que t’ho diguen.
Camina la senda marcada
pel laberint de l’atzavara.
Conec un punt en la teua esquena
on el camaleó besa a la balena.
En l’abisme d’una mar serena,
on la sal cura tota pena.
“No me vols gens”,
dius amb un somriure,
perquè saps que sé
com t’agrada que t’ho diguen.