La gràcia que tens quan camines
blau indolent, la vida sembla suau quan mire
la gràcia que tens quan camines.
Saps saps jo era un pesimista crònic
abans abans tot era espantar dimonis
i ara no canvie no canvie
la gràcia que tens quan camines.
Vaig cremar les llibretes
i tots els versos vells
van volar amb les cendres.
Oh oh
A través dels teus ulls tot és nou
Uh uh
M’ha travessat el cap un feix de lum
Ja no, ja no camine més a palpes.
M’he tatuat l’estela juganera del te upas:
Tu sempre per camins assolellats.