C/ Dr.Soroll
carrer Dr. Soroll al bloc més alt,
a la ciutat surt fum de les voreres
capital del baix asfalt.
cada matí piquen les obres,
tronen els tambors de l'especulació,
mil cucs amb forma d'excavadores,
sona el puto despertador.
Sento una moto, tota trucada,
no fa l'stop, passa de frenada,
creua una noia, va despistada
dient pel mòbil que arriba a casa.
I el xicot pita però és massa tard
s'estampa a l'aparador del costat,
cobert de vidres perd molta sang,
no sap que es troba dins del seu banc.
Estirat a l'habitació vaig buscant la inspiració
la guitarra entre les mans
enmig de fades i nans.
I sonen cants de sirenes
que no sonen gens serenes
sona l'alarma de la sucursal
i l'ambulància que va a l'hospital.
Algú plora a cada del veí,
sembla un nen que no pot dormir,
i el del pis de sota no sap
que té la caia tonta a tot drap,
informen de les notícies anunciant
guerres i injustícies;
i arriba la policia,
com sempre quan ja no calia.
Autor(es): Rauxa