Plora guitarra
si penses que una guitarra no sap plorar,
no oblidis que fins les roses guarden espines,
no oblidis que fins el vidre es pot trencar.
Recorda qui t'escrivia cartes sinceres,
recorda qui t'enviava cartes d'amor,
recorda les meves roses de primavera,
flors de la vida que surten del cor.
Canta a la verda primavera,
canta vora el mar platejat,
canta cardina torrentera,
canta a la quietud de la mar.
Mira, nineta que enamores,
mira ma trista soledat,
penso en tu totes les hores
de nit i dia vull ser al teu costat.
Jo canto perquè qui canta el seu mal espanta,
jo canto perquè en la barca sempre recordo
que, encara que la mar brama, ve la bonança,
nineta, és per això que et vull cantar jo.
Voldria tenir-te amb jo, és el que voldria;
voldria que el teu amor amb mi tornés
i amb roses i clavellines t'abraçaria
i a la fi podria estimar-te molt més.
Canta a la verda primavera,
canta vora el mar platejat,
canta cardina torrentera,
canta a la quietud de la mar.
Mira, nineta que enamores,
mira ma trista soledat,
penso en tu totes les hores
de nit i dia vull ser al teu costat.
Autor(es): Ortega Monasterio