Còctel de diamants
No em miris aixi, i deixa'm que no parlo amb tu,
Les teves paraules no tenen sentit
Sóc un rodamón que canta cada matí
I que penso en tu quan mira l' infinit.
Només la lluna amb el seu encís
Cantarà un dia humit i trist,
Les llums de la teva ciutat s' apagaran
I un vent suau t' acaronara.
Espero assentat a la vora del mar
Que la lluna deixi l' aigua plena de diamants.
Penso que em quedo adormit a la sorra
Sentint la melodia de les ones amb tu.
I amb la suor et despertaràs
Obrint la finestra sentiràs
L' encís de la lluna i el seu cant.