Compassos
Ara ja portem uns mesos,
Potser que ens ho hauríem de pensar.
No cal que et facis la dura,
Els dos sabem que això ens està afectant.
Cada cop que et penso t’enyoro,
Per després tornar-te a odiar,
No en tens prou de tanta comèdia
que ja som grans,
Lo nostre mai tornarà a ser com abans.
Si t’allunyes jo m’apropo,
I quan arribo ja has fotut el camp.
Si et dic preciosa, t’adoro,
Tu m’envies a prendre pel sac.
Per després tornar a marejar-me,
Dient-me que m’has trobat a faltar,
Té collons, sembla que t’agrada
tenir-me en escac
Ballant al ritme del teu compàs.
Penso en aquells dies
quan m’agafaves les mans,
em miraves i reies,
em feies sentir especial,
tampoc era intenció meva
Però tot i així et vaig fer mal,
Per això ara de moment,
Un temps no ens anirà malament,
I ja trobarem la manera
De tornar a saber-nos estimar,
I així quan tornem a trobar-nos
podrem ballar
Al ritme del mateix compàs