Com una lluna plena i gris
Els teus cabells són adormits ·
i la revolta al teu somniar
Dispara els meus sentits.
Un tret al cor directe a mi
Desprèn el vell coixí
On els teus somnis més profunds
Deixares esvaïts.
I el temps no ho oblido tot
Aquella olor dels records
Aquella cambra encantada
aquella mirada
Plena d'intencions.
El temps ho recordo tot
Aquell dolor de la mort
Història de la tendresa
De la trista empremta, per un
cop d'amor ple de passions.
Com una lluna plena i gris
Ets teus sentits ens van cobrir
Saben que aquest és el destí
Que vares forjar amb mi.
I quan el sol em torni aquí
La lluna ja s'haurà esvaït
El vell coixí estarà esperant
El somni del teu cant.
I el temps no ho oblido tot
Aquella olor dels records
Aquella cambra encantada
aquella mirada
Plena d'intencions.
El temps ho recordo tot
Aquell dolor de la mort
Història de la tendresa
De la trista empremta, per un
cop d'amor ple de passions.
Temps difícils d'oblidar
Vas marxar sense esperar
La tristesa del teu cor
Em condemna al teu dolor
Un instant per intentar
Retrobar no estàs amb mi
Vull somniar-te al meu costat.
I el temps no ho oblido tot
Aquella olor dels records
Aquella cambra encantada
aquella mirada
Plena d'intencions, d'imatges
gravades de cartes cremades
De llunes plorades amb el teu
dolor.
Autor(es): Jordi Botey