Contra les cordes


scolteu, no hi ha queixes, no hi ha crits.
Què direm ja de grans als nostres fills?

No vam voler aturar el pillatge.
Vam preferir fer l’equipatge.
Vam caminar al ritme dels altres.

No obeïrem, hi ha opcions,
no ens posarem més de genolls.

Som esclaus de tots nosaltres.
No podrem res si tot s’escapa.

Buidarem la motxilla dels oblits,
omplirem les butxaques pel camí.

Tenim més força que les ones.
Trontollaran totes les torres.
No ens pararan si anem a totes.

No obeïrem, hi ha opcions,
no ens posarem més de genolls.

Som esclaus de tots nosaltres.
No podrem res si tot s’escapa.
Som com robots sense carcassa,
gossos perduts dins una gàbia.

Deixa el got del cafè,
no sap ben bé què fer
però creu que hauria de sortir.

S’abriga i baixa al carrer.
Tothom crida i s’encén,
es crema el polvorí,
la primavera ja es aquí.