D'allà d'on jo vinc
Ara que ho recorde amb tranquilitat,
si tornès ara al passat tornaria a ser i fer igual,
d’allà on jo vinc, olor a mar,
sense creure'm res, sense ser gens gran.
Sempre amb mil dubtes i debilitats,
que ningú em va ensenyar a deslligar.
Des de Benafelí que ho sé, no ho he oblidat,
i si algú m’ha vist crèixer és la lluna plena.
Finalment depen de mi,
l’aprenentatge és interior, sempre interior.
He fet errors però he après,
la meua calma és un fort abraç d’amic.
Sempre amb mil dubtes i debilitats,
que ningú em va ensenyar a deslligar.