Dalt s'arbre
i no penses davallar.
Segur que hi estàs a gust
flotant per allà dalt.
Estàs a la lluna,
en una altra dimensió.
No en pilles ni una,
no hi ets, estàs absort.
Es teu cos està present
però sa teva ment està absent,
no hi veus gens, ni tampoc hi sents.
T'has quedat petrificat,
amb els ulls ben axinats
i amb aquet somriure
que se t'ha quedat fixat.
Estàs perdut, estàs en el limbo,
és inútil xerrar amb tu.
Casi sense avisar
t'evadeixes d'aquet món
i no t'enteres de res.
Quan cau sa nit
se te baixen ses persianes,
i és que no pots ni obrir els ulls.
Després te ve sa puta gana,
però és que tiu, què fots, no hi ets
i és que t'has quedat absort.
Estàs en una "pàjara" permanent,
mantens aquesta mirada indiferent,
perds de vista a sa teva gent,
no t'enteres de lo que t'estan diguent.