De dins el calaix
perquè del llit estant cada nit jo veiés
el somriure tan dolç d'un amor que tenia...
I se m'ha esgrogueït al calaix dels secrets.
Em neguitejaria haver de tenir cura
que mai cap mot el to de la veu no em traís ,
si em demanaven de la fotografia.
Sempre he estat molt covard quan l'amor m'ha colpit.
l he amagat el seu nom al fons de la memòria,
i també les cançons que em parlen dels seus ulls;
no fos cas que ningú les sentís, si les canto,
quan les nits se'm fan llargues i enyoro els seus rulls...
Quan perquè tingui son i es calmi la meva ànsia
refaig el joc dels nostres llavis humits
i m'amanyago el cos, i veig el seu vinclar-se,
mentre llisca una música ardent pel meu pit.
Perȯ l'he tret del calaix on el temps l'envellia,
i em fa costat a on sempre havia volgut
no em neguiteja pas que algú, qualsevol dia,
em pregunti qui ės, i com l'he conegut...
Tant em neguitejava haver de tenir cura
que mai cap mot el to de ta veu no em traís,
si em demanaven res de la fotografia.,.
Sempre he estat molt covard quan l'amor m'ha colpit.
Autor(es): Konstantinos Kavafis,Josep Tero