De matinada
de mots tancats rere les portes,
ni un vers que curi una ferida,
tan sols un crit que ve a cantar
de matinada
El sol encara no sortia
i en un paper jo em dessagnava,
els dits s'aferren a les cordes,
i aquesta veu que ve a cridar
de matinada
Ja gairebé apunta l'alba
i la cançó no està acabada,
no importa si la llum s'apaga
mentre plorava una guitarra,
i un crit llunyà i colpidor
de matinada
Ja gairebé no tinc paraules,
vaig dir que estaven amagades,
però ben del cert que no trobava
forma correcta d'expressar-les
si sento un crit que trenca el cor
de matinada
Ja veig per fi que apunta l'alba
i la cançó ja està acabada
i encara sento un crit llunyà
i colpidor... de matinada
Autor(es): Jordi Gomara