Desèrtic paradís
Fullejant entre llibres,
em vola es pensament,
l'hivern allà es perfila,
i jo em dorm dolçament.
Jardins de fantasia,
faula d'un present,
d'amagat qui no somia,
fa fred i no és corrent.
Solitàries passejades
difuminades de colors,
allà on ens arriben ses mirades,
a s'horitzó miraculós.
Ella m'ha oferit tot el paradís,
era blanc i verd, per damunt gris.
Ella m'ha oferit part d'aquest desert,
roig i negre, tot a cor obert.
Separat per aigües blaves,
Illa Graciosa allà present,
trepitjant arenes de lava,
de quants any? Igual cents.
A La vall de les mil palmeres,
Haria em descobreix
colors vius enmig de pedres,
i un tel de vida el cobreix.
A La vall del silenci
el Timanfaya somriu valent,
on ports sentir s'essència
jugant amb el vent.
Tornada...