Desig
Vull veure brillar els teus ulls
mentre la sala s'omple de fum
i llenço la meva vida cap al teu port
és tan difícil seguir mirant
sense imaginar-te sense res,
ell diu ei el sol sortirà aviat,
i en els carrers es mulla l'asfalt,
caient dels núvols de corall,
saben com fer-ho per prevenir-te
i ja el rellotge ha travessat massa agulles
i números blancs,
les meves mans no trigaran a tenir-te,
et vull tant, et vull tant
que no sé com aguantar,
llegendaris segons en el teu llit blanc.
Per dos móns estem separats
pel nostre desig estem units
i el coratge guanyarà quan ho acceptis,
la festa ja s'haurà acabat
tornarà la llum la porta la clau,
hauràs tingut una oportunitat perduda,
ell treballa per no deixar-te fer,
i estic lligat sense voler,
necessito satisfer-te per estar bé,
i tu tampoc ja no pots més i dius
sempre penses en ocells
vols un cos que et faci explotar,
em vols tant, em vols tant,
que no saps com aguantar,
llegendaris segons en el teu llit blanc,
amb tu al meu costat,
amb tu marxant l'endemà.
I estic mirant d'escriure uns cants
que facin el nostre error normal,
certa admiració ens posa en diferents plans,
la infinitud ens jutjarà si no li fem mai més cas
avui és el dia més important
són quasi les sis marxem,
ets tu qui ha fet trontollar
l'ordre que ja estava fixat,
fins ara he estat esclau de l'aparença
amb els teus llavis fosos per la calor
et vull tant, et vull tant
que no sé com aguantar,
llegendaris segons en el teu llit blanc,
amb tu al meu costat,
amb tu marxant l'endemà.
Autor(es): Pere Vilanova