Desprevingut (història d'un ocell)
Ni tampoc n’hi cal trobar.
Venen així i si et deixen astorat
és que són de veritat.
Fa estona que et vigilo per la cua de l’ull,
Mentre vaig dissimulant.
Faig com si res però tinc l’estómac del revés
Pel neguit de tenir‐te al davant.
Per molt valent i agosarat que et sembli ser
Em vas deixar amb un pam de nas.
Contrapronòstic del que semblava obvi,
Una flor pot fer estiu.
Si un petó com un pessic dolç
et fa caure de cul és que vas desprevingut.
Fa una estona que em pregunto que m’ha dut aquí,
Al racó d’un restaurant.
Amb tot de gent i un estrany que s’entreté
a mostrar‐me els seus encants.
Per postres, s’insinua però no gosa,
Fins que ens vàrem desmarcar.
Mentre em trencava les banyes per entrar‐la,
Em va caure un petó.
I vam tastar-nos tots els racons
que hi ha al passeig del Born al fil d’aquesta cançó.
Contrapronòstic del que semblava obvi,
Una flor pot fer estiu.
Si un petó com un pessic dolç
et fa caure de cul és que vas desprevingut.
Autor(es): Joan- Pau Chaves