Dies de fira i flors
no va ser gens fàcil anar desfent el vincle familiar.
Descobrir Benimaclet, altra gent, altres ambients.
Plena llibertat malgrat estar descol·locat.
Quan tenia una vesprada lliure i me'n tornava al poble,
em sentia foraster, perdut, a València ciutat,
amb el temps, però, he anat fent meus carrers, places i bars.
I ara sols torne al poble de tant en tant. Anys enrere encara veig el somriure d'aquell xiquet,
que tremolava cada nit de reis en obrir els regals.
Dies llençant ploms a la mar, peixos que no tornaran.
Camins sense asfaltar formen part del passat.
Quan tenia una vesprada lliure i me'n tornava al poble,
em sentia foraster, perdut, a València ciutat,
amb el temps, però, he anat fent meus carrers, places i bars.
I ara sols torne al poble de tant en tant.
Dies de fira i flors estrenar roba quan venia el fred,
a la fira no vages si no tens diners.
Dies de fira i flors amb la humitat calada als ossos,
vesprades traduint Virgili i Plató.
Autor(es): Sergi Contrí