Diumenge

Rafel Arnal


Com un diumenge més
el deixe anar,
i reste sol al llit,
la nit se'n va...
el cel s'omple de llum,
estic cansat,
avui no és dia per pensar...
Més de cinc hores junts,
eternitat,
no li demane més,
no vull forçar...
I dissabte que ve
tornem a estar junts,
però no revolicats

Una aventura
s'esdevé un miratge al cor,
no em puc treure el teu nom
del meu record.
Lluna,
estén la llum que du la nit,
i la seua ombra vessa al llit,
d'amor a la meua pell
cosit...

L'últim diumenge fou
l'estiu passat,
sols que es va acomiadar,
no va tornar...
Encara el meu desig
seria estar junts,
però no revolicats...

Una aventura
s'esdevé un miratge al cor,
no em puc treure el teu nom
del meu record.
Lluna,
estén la llum que du la nit,
i la seua ombra vessa al llit,
d'amor a la meua pell
cosit...


Autor(es): Rafel Arnal,Jose Àngel Murillo/ Enric Murillo