El bosc cremat
I com puc, sense flames enceses, parlar-vos del foc
Parlar-vos dels braços dels arbres, tan vius com els nostres,
ferits per mil llengües d'incendi?... Del cos que s'esquinça,
collat a la terra que el plora, negrós i ofegat
Heu calat foc al bosc i la son no us deserta.
Homes moriren, i infants, i ho mires amb ulls freds
entre el plany d'agonia dels arbres.
Bellíssima em sembla la serp escamosa que no espatlla l'herba,
si la comparo amb la nàusea dels vostres passos furtius.
Però a tots els qui aneu amb cor net a l'arbreda.
el vent remorós també us parla i esment us demana
la geneta del bosc: l'esquirol de gran cua
i l'esquívol conill i el miracle del bru rossinyol,
la llavor que vol néixer i l'olor dels timons. i el florit romaní.
Autor(es): Maria Àngels Anglada,Josep Tero