El fugitiu
A tot arreu sóc nou vingut
i em paren cambra a les escales
o bé em malmeto la salut
dormint al ras i no tinc ales.
Sóc fugitiu no sé de on
i he perdut nord i vent i guia
de tant romandre fora el món
amb mi mateix per companyia.
Ja no tinc res, només la veu
i un gest cansat de vell profeta,
municipals de tot arreu
saben la meva malifeta.
I pels carrers i pels terrats
dones obscures repeteixen
la lletania dels pecats
que no he comès i em malfareixen.
Lladrucs de gossos a la nit
si dormo al ras o en una espulga
Estic cansat de tant brogit;
ja ni la pell no m ́aixopluga.
Ja no tinc res, només la veu
i un gest cansat de vell profeta,
municipals de tot arreu
saben la meva malifeta.
I un vent de sal em nafra tot.
Si visc encara és a remença
dels mots que he dit i en cada mot
la maltempsada recomença.
Captaré engrunes de neguit
perquè el que tinc encara em sobra.
Si algú us demana amb quin delit
m ́ha arreplegat l ́última prova,
digueu que he mort de fam i oblit
ran d ́una porta que no s ́obre.
Ja no tinc res, només la veu
i un gest cansat de vell profeta,
municipals de tot arreu
saben la meva malifeta.
Autor(es): Miquel Martí i Pol,Marc Serrats/ Marc Grau