Ells no ho saben
com passa sa gent,
sé que ells no ho saben.
El que he deixat per estar aquí
per seguir es meu camí.
Se fa estrany anar a dormir,
se fa estrany tot el que hi ha aquí.
Ningú em va venir a esperar
cap somriure no em varen mirar a mi.
I ara que sa pluja cau
sota es brillar de faroles
Gràcia recobra s'encant,
es silenci la controla.
El que he deixat sense dir
s'amaga dins mi,
dins del meu cap.
Son ses paraules des fi
que queden així
per no treure es mal.
Es cel crida fort i, amb sort,
potser dirà coses amb sentit.
Si brilla em guia.
Però sa nit és tendre i suau
és salvatge es seu negre carnal.
S'ha eixugat ja es carrer,
i sa gent torna a sortir a fer ambient.
A les tres acabarà estrictament,
però aquí el dotze encara sona.
El que he deixat sense dir.
Autor(es): Jaume Ginard