Ells són els radicals
Jo no els obligo a decidir per als demés
Jo no els obligo a dictar res al demés
Si s´hi ha posat serà perquè ells així han volgut
Jo no els imposo cap sistema financer
Ni els imposo totes les regles del joc
No tinc exèrcits, policia ni espies
Per aturar-los quan van per on no han d´anar
Van de moderns, d´il·luminats
Dicten allò que ens convé més
Però jo em pregunto:
Qui són els radicals?
Aquells que obliguen o qui som obligats?
Després encara diran que jo estic fet un radical
Però són ells, ells són els radicals
Son ells qui obliguen i nosaltres obligats!
Jo no els obligo a legislar per als demés
Ni a que obeeixin certes lleis que a mi em van bé
Tampoc als obligo als seus dinars a restaurants
Que son pagats amb la suor de tanta gent
Jo no els obligo a estudiar fins als setze anys
Ni a burocràcia, paperots ni perdre el temps
Tampoc els obligo a pactar amb usurers, amb mala gent
Que estan venent-nos, el que naltros produïm
Van de moderns, de il·luminats ...
Jo no els obligo a competir amb ningú
A ser un producte, a desconfiar del teu companys
Tampoc els dic que han de ser bells, han de ser sans, han d´estar bé
Si volen ser com es suposa que has de ser
Jo no els obligo a sentir propaganda
Des que et lleves fins que te´n vas a dormir
Tampoc tinc pedagogs al meu servei per instruir als seus fills
A produir i consumir com conillets
Van de moderns, d´il·luminats
Dicten allò que ens convé més
Però jo em pregunto:
Qui són els radicals?
Aquells que obliguen o qui som obligats?
Després encara diran que jo estic fet un radical
Però són ells, ells són els radicals
Són ells qui obliguen i nosaltres obligats!