El meu àngel
tremolós com una flor.
Sent l'ànima vibrant
quan el mire.
I em pregunte,
amb la mà la cor,
si somie.
No és un somni,
que és real
i tangible.
El veig viu
i el veig despert,
com la flor
quan naix el dia.
Caparrut i barrufet,
quan rumia.
Ai! Quina una
ens en farà,
de més fina.
Poques coses
de triar,
és per dintre.
Tinc un àngel de guardar,
que em fa d'àngel de la guarda.
El meu àngel, el meu fill,
que no para.
Vola, vola àngel meu!
Vola mentre tingues ales!
Que en la vida és poc freqüent,
conservar-les.
Vola, vola àngel meu!
Mou les ales dins del cel blau!
Que quan un creix un xic més,
solen caure.
Extasiat com l'infant,
tremolós com una flor.
Sent l'ànima vibrant,
quan el mire.
I em pregunte,
amb la ma la cor,
si somie.
No és un somni,
que és real
i tangible
Autor(es): Pau Riba