El pes del cel
Tu em fas més sol i això està molt bé
saps paraules que no imagin però entenc
de tu encara em faig crosta.
I sense tu esper el moment de tastar-la.
La llum de la nit em cab a una mà.
Un teb record l'obre, lluna nova.
I així aniré pel camí de la gent.
Sé quan somriure (d'amagat) com els animals.
Mai enfugiré de les mirades incolores.
Camin amb el teu pes que és el pes del cel.
La llum de la nit em cab a una mà
un teb record l'obre, lluna nova.
Autor(es): Pere Pla